En aquesta ocasió el Ple va començar amb la sorpresa del resultat de la votació de no incloure a l’ordre del dia per procediment d’urgència la nostra moció pel dret a un habitatge digne, per impulsar una Taula Municipal d’Emergència Habitacional, per l’aplicació de la Llei 24/2015 i per donar suport a l’Obra Social de la PAH, iniciada a Tàrrega menys d’una setmana abans que la data del Ple. El motiu de no acceptar la moció: debatre sobre aquest tema no és urgent. Quina barra! Vots en contra de l’equip de govern de PSC i CiU; abstencions d’ERC-MES; a favor del Comú de Tàrrega. Fruit d’això, vam expressar el nostre punt de vista en l'article que adjuntem amb la documentació d'aquesta notícia.

Aquesta, doncs, és la crònica d’una decepció. Decepció davant una institució on, precisament, la institucionalització, el legalisme i unes elevades dosis de manca de voluntat política i d’imaginació han fet que el problema de l’habitatge, els desnonaments, les execucions hipotecàries i la pobresa energètica, com molts altres problemes municipals, no existeixin a la nostra ciutat. Desapareguts i marginats de l’actualitat i del debat polític. No parlar-ne, no anomenar-los en públic ni debatre’ls, com si no hi fossin. A Tàrrega no hi ha racisme, a Tàrrega no hi ha desnonaments, a Tàrrega no cal fer públics els privilegis de l’Església catòlica. Aquesta negació sistemàtica del debat, de l’evidència, revela una institució allunyada de la gent, temorosa del soroll i poc acostumada al debat a peu de carrer, al debat entre iguals, entre ciutadans.

Tot i això, d’aquest últim Ple en destaquem els punts següents:

1. Proposta de la segona modificació de crèdit des que es va aprovar el nou pressupost de l’any 2016. D’una banda, es tractava de desglossar tot un seguit de despeses que ja estaven pressupostades i que estan relacionades amb un curs de formació del Centre La Solana. D’altra banda, es consignava crèdit nou perquè es rep una subvenció de 5.000 euros per arreglar unes goteres a la teulada de l’ermita del parc de Sant Eloi, aportació que fan el bisbat de Solsona i el Departament de Cultura de la Generalitat. L’Ajuntament hi aporta 1.000 euros.

Hi vam votar a favor.

2. Primera modificació de la plantilla del personal de l’ajuntament.

Entre les diferents modificacions (de personal funcionari pel que fa a la Policia Local i de personal laboral) ens va cridar l’atenció, en el laboral, la creació d’una nova plaça de tècnic auxiliar de publicitat radiofònica i del Portal de Transparència que s’adscriu a l’àrea de Comunicació.

La feina de publicista de Ràdio Tàrrega havia estat realitzada fins aquests moments per una persona autònoma que hi dedicava unes 7 hores setmanals aproximadament. El que se’ns proposa és crear una nova plaça i incloure-la a la plantilla de l’ajuntament. Però la LRSAL (Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local) no permet la creació de noves places, excepte per a aquells serveis considerats bàsics. Doncs resulta que l’àrea de Comunicació d’un Ajuntament, com que està lligat a Transparència, es considera un servei bàsic. D’aquesta manera, s’ha vinculat aquesta nova plaça a l’àrea de Comunicació, àrea en la qual també s’inclou el nou Portal de Transparència, un nou espai a la pàgina web de l’ajuntament que la llei de transparència (Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern) insta a crear i que en els nous pressupostos s’emporta una bona partida de diners (sous, nous materials ofimàtics, nova infraestructura audiovisual). Transparència, una activitat a la qual el nostre Ajuntament no hi està gaire acostumat, però bé, com que els nous temps obliguen i les lleis ens van marcant el camí, ara ja la tenim aquí, per decret; amb la seva plaça corresponent i evidentment amb la seva corresponent i inevitable “partida pressupostària” perquè pugui funcionar “com Déu mana”.

El cas és que la persona que ocupi aquesta plaça de nova creació realitzarà part de la jornada a la l’àrea de Comunicació, fent el manteniment del Portal de Transparència, i la resta continuarà treballant com a publicista a Radio Tàrrega.

Tot i això, com ja vam manifestar al Ple, nosaltres no estem en contra de la creació d’aquesta plaça, però no entenem els criteris que se segueixen a l’hora de decidir quines són les places a crear i quins són els criteris a l’hora de decidir-ne la prioritat. La nostra sensació és que un cop més en aquesta ocasió la inexistència d’un projecte de ciutat queda substituït pel ritme anodí i fred de la gestió d’un equip de govern que es limita a fer i seguir el que van marcant les lleis.

En aquest cas concret, no entenem:

• A. Per què s’ha de crear en aquest moment, quan es podia haver inclòs en el Ple del mes de desembre?

• B. No entenem tampoc la urgència per crear-la, atès que hi ha altres assumptes molt més urgents de caràcter social (com és la creació d’una plaça d’educador de carrer que ja vam demanar durant l’aprovació dels pressupostos de 2016) i que pensem que haurien de ser prioritaris. És per això que, de la mateixa manera que en aquest cas s’ha trobat una escletxa a la LRSAL per poder crear aquesta plaça, amb més motiu caldria trobar la manera de poder contractar un educador de carrer.

• C. No estem d’acord amb les formes: creiem que el tema de les places valdria la pena discutir-lo amb una mica més de temps i tenint més clar el projecte de ciutat que es vol, ja que es tracta d’una aposta a llarg termini que es mereix el màxim consens possible.

Per tot això ens vam abstenir en la votació d’aquest punt.

3. Pel que fa a l’aprovació del nou reglament de cessió i ús de material municipal a entitats i associacions (taules, cadires, tarimes...), ja hi tornem a ser! (El nou material adquirit és el fruit de la demanda reiterada i les queixes de les associacions locals.) Ens presenten un altre reglament una setmana abans del Ple (recordeu el protocol de l’aigua amb l’empresa Sorea pels casos d’impagaments a causa de pobresa energètica, recordeu els pressupostos del 2016...), un document cuinat, redactat i a punt de firma que posteriorment s’exposa públicament als butlletins oficials que no mira “mai” ningú perquè és com buscar una agulla en un paller i amb quinze dies o un mes d’exposició pública el tràmit de la participació ciutadana resta enllestit. Aquesta és la manera com tradicionalment s’ha concebut, i es continua entenent, la participació ciutadana en els afers municipals.

Vam llegir el document i acte seguit ens vam fer la pregunta habitual: algú sap si alguna associació o entitat en sabia de l’existència o bé si havien estat consultades abans de dur-lo al Ple? Pensàvem que no perquè ningú no ens ho havia dit; va haver de ser al Ple mateix quan el regidor en qüestió va dir que el document s’havia parlat i concretat d’alguna manera amb entitats mesos abans. Encara rai! Tot i que se’ls podia haver fet arribar abans d’aprovar-lo.

Vam votar-hi a favor.

4. Vam valorar positivament la proposta d’adhesió de l’Ajuntament de Tàrrega a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (Xatic), com un element dinamitzador al voltant del turisme industrial i per això hi vam votar a favor.

5. Davant de la proposta d’adopció de la Declaració Universal sobre els Arxius aprovada el 2010 pel Consell Internacional d’Arxius i el seu reconeixement per part de la UNESCO. Vam votar-hi a favor. Cal dir, però, que l’equip de govern no recordava prèviament que Tàrrega ja el va adoptar el 7 de novembre de 2013 a petició de l’Arxiu Comarcal de l'Urgell el dia que vam parlar-ne en les comissions. L’alcaldessa en el Ple sí que ho va dir, n’havien fet memòria..., però bé, no passa res per adoptar institucionalment aquesta Declaració les vegades que convingui.

6. També vam votar a favor de la moció del Comú de Tàrrega per la substitució progressiva de l’ús de l’herbicida glifosat per altres mètodes menys contaminants i lesius per la salut i el medi ambient. Va ser aprovada per unanimitat.

7. A l’apartat de precs i preguntes, entre les dels altres grups, la CUP vam exposar els següents:

• A. Vam tornar a insistir un cop més, i vam preguntar en relació al robatori que es va produir al viver d’empreses de Cal Trepat fa uns quants mesos si el consistori ja s’havia reunit amb els afectats per informar-los dels resultats de la investigació policial i sobre el protocol d’actuació, tal com vam acordar els grups, a petició de la CUP, en una Junta de Portaveus. La resposta de l’alcaldessa fou que encara no ho havien fet, que ja ho faran... Continuem esperant.

• B. Vam dirigir un prec al regidor d’Ensenyament, Participació Ciutadana i Pobles, el senyor Gabriel Lacambra. El nostre prec fou que es tingués en consideració la nostra proposta per un reglament plural, obert i participatiu, i que es convoqui una comissió de Participació en la qual aquesta proposta es pugui debatre amb tots els grups del consistori. El 19 de febrer la CUP vam fer arribar al regidor la nostra proposta de com creiem que hauria de ser el procés de realització del nou reglament: amb un pla de treball i un calendari clar i públic, amb una primera fase de diagnòstic, una segona fase de detecció de necessitats, i una fase de redacció sectorial per grups de treball, totes elles obertes i participatives, abans de la redacció final del nou text. Creiem que aquest és el millor començament per un reglament realment participatiu i consensuat. Per això vam remarcar que no n’hi ha prou que el nou reglament sigui consensuat a nivell polític sinó que ha de ser sentit com a propi per tota la ciutadania, no per un equip de govern. De la mateixa manera, vam fer especial menció al fet que, els terminis legals que es donen per fer públic i recollir esmenes a aquests documents, no són suficients com per dir que el reglament s’ha realitzat de forma participativa.

• C. Finalment vam fer un prec en relació a la moció no admesa a l’ordre del dia amb caràcter d’urgència en què vam voler que constessin en acta els acords que proposàvem en aquella moció. Uns acords ben senzills, obvis, evidents, necessaris i també urgents. Unes demandes que posades per escrit i sotmeses a votació sembla que no van agradar i que l’equip de govern va decidir vetar fins al Ple següent. Totes aquestes demandes han estat explicitades ens els diferents actes que hem celebrat abans d’entrar a l’Ajuntament i després, un cop dins. Actualitzar i millorar anualment i fer públic el cens de pisos buits a la ciutat; crear d’una vegada per totes un espai estable i constant de trobada i contacte entre la PAH, les entitats socials i l’Ajuntament; aplicar de la manera més efectiva possible (i amb voluntat política!) la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica; i, finalment, reconèixer tota la feina que ha fet i que fa la PAH Urgell-Segarra i donar suport a la seva Obra Social. Reconèixer i adoptar aquests acords no era prou “urgent” com per parlar-ne al Ple? En un espai institucional on, volem recordar, que la ciutadania no hi té veu. No hi ha voluntat de reconèixer que la institució ha arribat tard i a remolc de la mobilització ciutadana i l’equip de govern s’entossudeix a no admetre-ho.