Per què tanta pressa? Aquesta és la pregunta que molts ens fem quan ens assabentem de les característiques de la nova proposta de reglament de participació de l'equip de govern i de la immediatesa per aprovar-lo, dues qüestions que el fan del tot inoperant. Amb quin consens pretén el senyor regidor, doncs, aprovar el reglament? On són aquelles intencions, verbalitzades reiteradament per diversos membres de l'equip de govern, en què manifestaven la voluntat de formar un ampli consens al voltant d'aquest text?

Se'ns deia que es tractava de fer una eina que servís per als futurs equips de govern, i no un document provisional que anés mutant amb el govern de torn. Fins aquí d'acord, però sembla que en realitat la intenció sigui tot el contrari: aprovar un reglament amb la nocturnitat de l'estiu, amb la consciència tranquil·la d'haver-lo exposat reglamentàriament a la resta de grups, les entitats i les juntes dels pobles, i d'haver-los donat el termini preceptiu per fer propostes.

Això pot voler dir dues coses: o bé que l'equip de govern ignora profundament què són els processos participatius, o bé que no tenen cap intenció de posar-los en pràctica, i es mouen per pur legalisme: el reglament és una eina que cal tenir per llei, però no hi ha la intenció de fer-la servir.

Potser és allò primer, potser ignoren que la participació no és un procés unidireccional, ni tan sols només d'anar i tornar, sinó que requereix fer marrades, buscar dreceres i desfer cruïlles. L'assemblea organitzada per La Marxa Som –amb la col·laboració de l’ANC local i El Rostoll, entre d’altres– el passat dimecres 20 de juliol amb motiu del seu pas per la nostra ciutat fou una bona mostra del que hi ha: no massa públic, però tampoc massa poc i amb ganes de participar, una excel·lent exposició sobre les virtuts de la participació ciutadana i de com es pot dur a terme, una petita pràctica de dinàmica de grups i assemblea, curta però il·lustradora, i la significativa absència de representació del govern de la ciutat. La gent va per davant de les institucions, llastrades pel pes de la manca de voluntat política.

A la CUP de Tàrrega creiem que no hi ha eina sense funció, i que la mateixa elaboració del reglament ha de ser ja participativa, de la mateixa manera que cal anar provant l'eina i fer-hi les modificacions que calgui perquè sigui funcional. El nou reglament és llarg i feixuc, difícil de pair, i això pot ser ja un primer mur de contenció per la participació, sobretot si no hi ha, com hem dit, el temps suficient per la digestió. La voluntat de l'assemblea local de la CUP és contribuir a millorar aquest nou text, i acabar aprovant un nou reglament, però no a qualsevol preu.

És per això que la CUP de Tàrrega hem publicat en aquesta mateixa web i hem fet arribar per escrit a l'equip de govern, un document amb més d'una vintena de propostes i esmenes al nou Reglament de Participació Ciutadana, entre les quals hi ha la de crear, de manera paral·lela al reglament, un Pla Municipal de Participació. Aquest pla consistiria en un procediment planificat i conegut, públic i obert, que constaria d'una fase de diagnosi de la participació a Tàrrega, i una de deliberació i debat col·lectiu, a partir de les quals impulsar i fer un seguiment de la participació al municipi. Aquesta és la nostra proposta més important, perquè sense això, el reglament no tindrà vida. Serà una eina sense funció.

A part d'això, creiem que els procediments no han de ser impediments, per això la resta de les nostres propostes estan dirigides a esponjar els òrgans de participació, simplificar els procediments i donar més protagonisme a la ciutadania no associada a partits o entitats.

Juli Rius i Montse Garcia (Assemblea Local CUP Tàrrega)

Article publicat a la revista Nova Tàrrega, 28 de juliol de 2016