Ple del 29 d'octubre de 2015

Punt 1

Aprovació de l’acta del Ple anterior.

Punt 2

Proposta de l’equip de govern a la JEC per a l’expedició de la credencial a favor de la Sra. Antonia Pérez Martínez en substitució de la regidora que va dimitir, Josefina Bernades Garcia.

Vam destacar el fet que si la feina que feia la Sra. Antonia Pérez Martínez (membre número 9 de la llista de CiU a les passades eleccions municipals) com a càrrec de confiança a l’àrea de finances, l’ha d’acabar fent ella mateixa, però a partir d’ara com a regidora de Finances, queda en entredit la creació d’aquell lloc de treball, fet que evidenciaria que estava fent de regidora a l’ombra.

Per això vam preguntar si tenien intenció de cobrir la plaça vacant i si continuaria fent la mateixa feina i en el cas que es volgués continuar mantenint-la vam demanar que ho expliquessin en aquell mateix moment perquè, com ja vam remarcar en l’anterior Ple, el que nosaltres demanem és la realització d’un concurs públic, obert i transparent per cobrir els càrrecs de confiança, més encara quan la mateixa alcaldessa va dir en aquell Ple que era una plaça de perfil tècnic.

Si aquesta plaça de perfil tècnic no s’acaba cobrint, com és que ara la feina es farà des d’un perfil “polític”?

La resposta va ser que encara ho havien de decidir. Nosaltres entenem que potser aquesta plaça no era tan necessària, o que només ho era al principi, quan el Tripartit va deixar el govern. Si no contracten ningú més, si no és necessari, també voldrà dir que quan la van contractar l’Ajuntament no feia prou feina amb els 9 regidors que tenia perquè necessitava un ajut “extern” i a partir d’ara no el necessitarà.

Vam votar a favor perquè es tractava d’aprovar el tràmit legal de demanar la credencial.

Punt 3

Informació trimestral del compliment dels límits sobre personal eventual

Aquest era un punt de caràcter informatiu. Amb una determinada periodicitat, l’Ajuntament ha d’informar al Ple sobre l’estat del personal eventual contractat per l’Ajuntament. També es publica al BOP (Butlletí Oficial Provincial).

Punt 4

Modificació del pressupost per a l’exercici 2015

L’Ajuntament rep ajudes europees per a la contractació de persones en diferents plans d’ocupació. La modificació proposada tingué a veure amb la dotació pressupostària relacionada amb aquestes contractacions gràcies als ajuts europeus (2 persones a l’escola La Solana, 2 persones a la brigada municipal i 1 persona com a Agent de Desenvolupament Local (AODL).

D’altra banda, es destinen 15.062 euros a reparacions i millores en el clavegueram, que es paguen a través de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

S’informà que entre les noves despeses del pressupost hi havia l’auditoria tècnica de la infraestructura de la Piscina Municipal Coberta, encarregada per l’Ajuntament i que costarà 4.235 euros. Una aportació a l’Escola Municipal de Música de 900 euros i reformes al Mercat Municipal per 3.025 euros.

Vam preguntar si l’estudi tècnic de la piscina coberta l’hauria de pagar l’empresa concessionària.

Segons l’alcaldessa aquestes són actuacions que les ha de dur a terme l’Ajuntament per vetllar pel bon funcionament de la infraestructura.

Ens vam abstenir perquè no vam participar en els anteriors pressupostos.

Punt 5

Modificació del pressupost de l’OA del Museu Comarcal de l’Urgell

Es tractava de la destinació d’uns diners a contractar una persona per a la recepció del museu i que inicialment estaven assignats a manteniment, mobiliari, maquinària, reunions i conferències. Es va augmentar consignació de pressupost, destinant diners que inicialment estaven assignats a edificis, altres construccions i retribucions bàsiques, a la contractació de seguretat i mobiliari.

Ens vam abstenir

Punt 6

Impost sobre béns immobles (IBI)

L’IBI és un dels impostos directes que recapta l’Ajuntament. És l’impost principal i a Tàrrega suposa aproximadament el 40 % dels ingressos municipals anuals. L’IBI ja és d’alguna manera, un impost progressiu perquè paga més qui té un immoble més gran, o qui té més d’un immoble. Aquest impost està format per dos variables, d’una banda, el valor cadastral (la valoració cadastral la fixa l’Estat, el Ministeri d’Hisenda, i és la part de l’impost en què l’Ajuntament no té poder de decisió. En la fixació d’aquest valor també es té en compte la zona on està situat l’immoble: segons la zona el valor cadastral és més o menys elevat i es paga més o menys també en funció d’això, mesura que no sempre és justa, però); d’altra banda, hi ha la part de l’impost que l’Ajuntament pot modificar: el tipus o la quota impositiva, la qual permet un marge percentual de recaptació.

Aquest és el segon any que el nostre Ajuntament proposa un augment molt considerable del tipus impositiu. Respecte de l’any passat l’augment és d’un 36 % (del 0,85 a l’1,2142) i es fixa en el tipus màxim que permet la llei. Segons l’equip de govern aquesta és l’única manera de compensar la baixada dels valors cadastrals, els quals del 2014 al 2015 ja van baixar un 30 %.

A banda d’això, se’ns va informar en Junta de Portaveus que els SUD (Sectors Urbans Delimitats) no desenvolupats (sense pla parcial) no pagaran l’IBI com urbà perquè existeix ara una modificació de la llei del cadastre que preveu rebaixar l’IBI als titulars de sòl urbanitzable sense edificar i sense plans parcials aprovats i es regiran per la contribució rústica (no per l’urbana). Aquest fet suposa que es deixaran d’ingressar 232.884,49 euros, un 5 % menys aproximadament.

Per aquests motius l’Ajuntament justifica encara més la pujada del tram de l’IBI que pot fixar i suma a l’anterior pujada del 30 %, un 6 %.

Com que baixa el valor cadastral, l’Ajuntament va proposar una modificació relacionada amb la bonificació de les famílies nombroses (art. 5, punt 4t) per rebaixar el límit del valor cadastral de l’immoble per accedir a la bonificació. Per sobre d’aquest límit no es donarà aquella bonificació. Així passa de 127.000 euros a 88.600 euros.

Tots aquests canvis se situen en un context en què els diners que es deixaran d’ingressar per bonificacions són la meitat dels que es deixaran d’ingressar per exempcions.

Se’ns demanava aprovar una pujada de l’IBI al tipus màxim, però paral·lelament no s’estava proposant cap canvi pel que fa a les condicions de pagament d’aquest impost perquè aquells que més tenen i més ingressen contribueixin més i perquè aquells que pateixen més no hagin de pagar tant. Les finances de l’Ajuntament no són bones, el deute i els interessos del deute asfixien tothom, però especialment les classes populars a Tàrrega i cal buscar fórmules per redistribuir aquesta càrrega. Vam afirmar que el tipus de l’IBI de Tàrrega demostra l’anomalia de les finances locals, amb un deute elevat.

Amb les bonificacions actualment existents no n’hi ha prou per compensar la decisió per criteris econòmics i de comptabilitat d’apujar al tipus màxim l’impost, explicant al ciutadà que acabarà pagant el mateix que pagava anteriorment. Cal buscar nous criteris, cal denunciar la injustícia de les exempcions al pagament d’aquest impost (sindicats, partits polítics, fundacions i confessions religioses), cal, d’una banda, ampliar la quantitat i l’abast de les bonificacions i, d’una altra, cal definir tipus impositius especials per als que més tenen i ingressen. Bàsicament per aquests motius vam votar en contra.

No es tracta només de fer equilibris comptables per quadrar la pèrdua d’ingressos que suposarà la devaluació de la part de l’IBI que fixa l’estat en funció del valor cadastral del sòl, sinó de buscar noves fórmules que permetin la incorporació d’un IBI progressiu, amb criteris més justos i on la renda també sigui una variable a tenir en compte.

Per això les nostres propostes al Ple van ser les següents, i amb voluntat política creiem que es poden anar implementant i han d’ajudar a reformar els criteris legals.

1. En relació al capítol de les bonificacions, vam introduir una proposta d’esmena al redactat de les ordenances pel que fa al punt de les bonificacions per famílies nombroses (art. 5, punt 4). Concretament demanem que també es bonifiqui les famílies monoparentals que no estan considerades família nombrosa i que tenen un sol fill a càrrec. El text proposat, per a introduir-lo en el redactat de les ordenances, és el següent: “En el moment en què la legislació ho permeti, les famílies monoparentals obtindran els mateixos beneficis fiscals que les famílies nombroses”.

Tot i que això també és susceptible de generar injustícies creiem que beneficiaria moltes famílies i que caldria aplicar aquesta mesura fins que fos possible vincular IBI i renda. La llei no permet aplicar aquesta bonificació igual que en les famílies nombroses.

2. Vam demanar, mitjançant la introducció d’una moció, que l’Església catòlica, i la resta de confessions religioses, paguin l’IBI corresponent. Apostem perquè els partits polítics i els sindicats, malgrat que la llei ho permet en forma d’exempcions, també paguin.

També vam demanar que l’Ajuntament quantifiqui tots els diners que deixa d’ingressar per aquest concepte. L’objectiu és fer visible el greuge comparatiu que això suposa amb la resta de la ciutadania.

3. Vam manifestar la necessitat que l’Ajuntament es comprometi amb la nova Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit d’habitatge i la pobresa energètica i pressioni les entitats financeres perquè registrin els seus pisos, ja siguin adquirits per desnonament o dació en pagament, o aquells pisos de blocs de nova construcció, exigint-los el pagament de l’IBI corresponent.

En aquest sentit vam recordar que els bancs, els grans beneficiats de la crisi econòmica, són empreses que s’han dedicat a especular amb els béns immobiliaris i amb els diners públics, i és per això que creiem que no s’han de poder beneficiar de cap exempció o bonificació. L’IBI grava uns béns, els béns immobles, que haurien d’estar considerats dins la categoria de drets humans bàsics i fonamentals, el dret a un habitatge digne, i que aquests béns han estat objecte d’especulació urbanística i financera també a la ciutat de Tàrrega, on hem patit per partida doble el boom de la presó i el boom immobiliari general estatal.

Com hem dit nosaltres creiem que l’objectiu final ha de ser arribar a establir un sistema de recaptació de l’IBI socialment més just i, per tant, basat en criteris de renda. Tot i que ja sabem que no és legal, seria allò més desitjable.

Si això és veu totalment inviable i fa por implantar-ho, es podria recaptar aquest impost de manera gradual, en funció dels usos i del valor cadastral dels immobles. Aquesta nova metodologia, com a mínim, permetria que paguessin més aquelles persones que tenen immobles més grans o bé amb major valor cadastral. Aquest seria el sistema que més s’aproparia a pagar per renda.

Per tot això vam votar en contra de la pujada de l’IBI.

Punt 7

Impost sobre l’increment de valor dels terrenys naturalesa urbana (PLUSVÀLUES)

Aquest és l’impost que es paga quan hi ha una transmissió patrimonial (herències, transmissions gratuïtes o oneroses). Es paga per trams, segons el període de meritació i està en funció del valor de l’immoble o terreny en el moment de la meritació. Si la transmissió s’ha efectuat en un període entre 1 i 5 anys després de la meritació, té una taxa més elevada que si la transmissió s’ha realitzat entre 5 i 20 anys després de la meritació.

Actualment, entre 1 i 5 anys es paga un 2,546% i es va proposar pujar-la al 3 % (el topall màxim és 3,7 %) sobre el valor cadastral de l’immoble. Fins als 20 anys es manté en un 2,440 %.

La quota és el resultat d’aplicar a la base imposable un tant per cent que cal decidir. Fins ara el tipus era del 21,50 % i es va proposar pujar-lo al 27,95 % (el màxim que fixa la llei és el 30 %).

Creiem que la pujada proposada fins al 3% en els casos de transmissions en un termini entre 1 i 5 anys és una bona mesura perquè castiga majoritàriament l’especulació i per això hi vam votar a favor. Però vam voler puntualitzar que no enteníem per què aquesta mesura no es va prendre durant l’època de la bombolla immobiliària.

D’altra banda, es va afegir al redactat de les ordenances el que marca la llei pel que fa a les aportacions o transmissions d’immobles a la SAREB (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, SA), l’anomenat banc dolent.

Ens sembla bé el criteri de l’Ajuntament de no cobrar la plusvàlua de les dacions en pagament de l’habitatge habitual o en els casos de desnonaments d’aquelles persones que no han estat empadronades fins a l’últim dia abans de l’execució a l’habitatge afectat. Amb anterioritat, els propietaris de l’immoble, tant si hi estaven empadronats com si no, a més de perdre el pis, havien de pagar l’impost. També celebrem que no es cobri la plusvàlua a aquells afectats que en lloc de firmar oficialment una dació en pagament al notari, firmen una compravenda per criteris del banc. Si és una dació a la pràctica, cal tractar-la així i no cobrar-ne cap plusvàlua.

Aquestes mesures d’exempció de plusvàlues les acabà aplicant el govern Rajoy per la pressió popular i tenen encara deficiències, algunes de les quals, com hem dit, ajustades per l’Ajuntament de Tàrrega. Cal reclamar, tot i que la llei del PP no ho contempla, que aquest impost el pagui el banc en aquests casos. Com hem dit abans, la justícia i la llei no sempre caminen juntes i allò que la llei dictamina que és legal, no és necessàriament allò més just.

Vam votar a favor.

Punt 8

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres

Es cobra el 3% sobre el total pressupostat de l’obra, però s’afegeix que en cas que el 3% del preu de l’obra no arribi a 30 euros es cobrarà igualment aquesta quantitat, que és el mínim que costa. .

Vam preguntar per què en el cas dels pobles del municipi no bonifiquen els permisos d’obres com ja s’havia fet anys anteriors.

Vam preguntar en quin moment es va retirar la bonificació del 90 % per obres als pobles del municipi. L’alcaldessa no ho recordava i ho preguntà a l’interventor, que digué que fou fruit d’una ajuda europea.

Creiem que el fet que es facin obres als pobles del municipi és un senyal de vida, de permanència i manteniment de les condicions d’habitabilitat d’aquests nuclis, massa afectats per la manca de serveis i la despoblació. Creiem que cal recuperar aquella bonificació, tot i que es pot discutir si ha de ser del 50 o del 90 %, però creiem que és bo que hi sigui per al conjunt del municipi. De totes maneres, força veïns creuen que la bonificació continua vigent.

Vam incidir en el fet d’incorporar ajudes socials, via pressupostos, per a les obres necessàries als habitatges per motius mèdics o d’invalidesa dels usuaris.

Ens vam abstenir.

Punt 9

Taxes per la utilització privativa i aprofitament especial del domini públic (Càmping, venda ambulant i pista de voleibol)

La taxa per la utilització de l’espai del càmping. Es proposa mantenir la taxa per ús dels serveis per persona i dia amb 2,5 euros. Però es modifica el mínim que s’ha de pagar en tots els casos, que actualment és de 60 euros i passarà a ser de 100 euros. Es justifica la pujada perquè s’ha de pagar la neteja. Es pagava un dipòsit de dues vegades la quantitat resultant i que es modifica pel mateix import a retornar en finalitzar l’activitat.

Es creà una nova taxa per la venda ambulant de globus i mercaderies durant la festa major i les fires. És de 6 euros/dia.

Pel que fa a la pista de voleibol, es demanava cobrar 20 euros per fer-la servir dues hores. El motiu és el pagament de la llum consumida pel focus que hi ha instal·lat. No ens sembla correcte que es cobri tenint en compte les característiques de la instal·lació, ja que no requereix molta despesa de manteniment i perquè no es pot controlar qui hi juga i qui no ni en quin moment del dia.

Ens vam abstenir.

Punt 10

Taxa pels serveis del Cementiri Municipal (Cementiri)

Modifiquen les taxes dels columbaris: els que estan situats a la planta 1 passen de 197 euros a 200 euros; la planta 2, de 239 a 240 euros; la planta 6, de 197 a 200 euros, i la planta 7, de 197 a 200 euros. Les noves ordenances també permeten pagar d’avançat fins a 25 anys aquesta taxa.

Hi vam votar a favor.

Punt 11

Taxa recollida escombraries (ESCOMBRARIES)

Urgell Net SA és l’empresa pública encarregada de la gestió de la recollida de la brossa a la comarca. Aquesta empresa cobra per cada tona recollida de la fracció rebuig. El preu per tona de rebuig recollida (fracció no reciclada) el fixa la Agencia Catalana de Residus. A Tàrrega es recullen unes 4.600 tones de rebuig. Fins ara, el preu era 19,10 euros/tona. El preu per al proper any serà de 24,50 euros/tona. L’equip de govern proposà augmentar proporcionalment el preu pels usuaris en un 2,5 %. Concretament el preu que pagaran els habitatges passarà de 72,95 euros a 74,77 euros.

Nosaltres interpretem aquest augment com una penalització. Això vol dir que els ajuntaments que més rebuig generen han de pagar més car el rebut de les escombraries. Reciclar poc i malament suposa un augment de la factura per a l’Ajuntament i per al ciutadà. Això és el que ens està passant a Tàrrega. La recollida selectiva porta a porta és una opció que l’Ajuntament hauria de valorar seriosament, per això, des de la CUP els demanem que prenguin la iniciativa com a capital comarcal i que facin les valoracions necessàries per engegar d’una vegada per totes un canvi de model, no només pel tema econòmic, sinó per les millores mediambientals d’eficiència i conscienciació social de la millora de l’entorn que això suposaria.

També vam demanar més transparència i més dades sobre l’empresa Urgell Net perquè la seva gestió és molt desconeguda pel ciutadà.

En aquest punt ens vam abstenir, principalment per la manca de transparència en la gestió d’Urgell Net. Tot i això, creiem adequades les bonificacions per a activitats professionals i comercials

Punt 12

Expedició de documents administratius

Es va modificar el text perquè hi havia un duplicat,

Vam votar a favor

Punt 13

Taxa per llicències urbanístiques (LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES)

Pel que fa a les tarifes, canviaren barems i preus: els expedients de comunicació d’obres inferior a 800 euros pagaran 50 euros; superior a 800 euros pagaran 100 euros. Els expedients de pròrroga d’obres inferior a 800 euros pagaran 30 euros i superior a 800 euros pagaran 60 euros.

Els tràmits de correcció de deficiències passà de 34,8 a 35 euros. L’expedient de llicència de parcel·lació passà de 33,9 a 34 euros. La instal·lació de grues va passar de 70,90 a 75 euros.

Penalitzaren les obres més petites, de menys quantitat econòmica perquè van canviar els topalls anteriors de 600 euros a 800 i el mínim va passar de 30 a 50 euros. Intervenció ens havia dit que era una tendència europea. De totes maneres, és una taxa i aquests preus preveuen cobrir el cost de la gestió administrativa.

A favor

Punt 14

Taxa per la tramitació de llicències per a l’exercici d’activitats, de comunicacions prèvies i llicències d’obertura i d’ús (LLICECIES DE COMUNICACIÓ, OBERTURA I ÚS)

Es tracta de canvis de nomenclatura i de variació de preus (tant a l’alça com a la baixa) de poca quantitat. S’afegeix el concepte i les quotes per ‘Comunicació prèvia d’una activitat de baix risc’ per completar l’ordenança, simplement, ja que és una classificació de la Generalitat i és tendència a Europa. Aquestes taxes són per a fer un seguiment de les activitats.

A favor

Punt 15

Taxa per la reserva d’aparcament exclusiu, parada de vehicles i càrrega i descàrrega (GUALS)

Els guals no renovats es retiraran just un cop acabat el període d’aprofitament, o sigui, al cap de l’any. Es farà un seguiment del groc de cada vorera per comprovar que s’adequa a cada cas.

A favor.

Punt 16

Taxa per ús d’aparcaments soterranis municipals (APARCAMENTS SOTERRANIS)

Correcció d’un error tipogràfic que variava el preu molt lleugerament pel que fa al pagament de l’aparcament de l’avinguda de Catalunya per a les fraccions d’1 minut.

A favor

Punt 17

Ordenança fiscal que regula la tarifa de l'aigua (AIGUA)

En el passat ple es va aprovar un protocol per tal que no es tallés el servei de l’aigua als usuaris que no la poden pagar. Es tracta d’un protocol que Sorea està oferint a molts altres ajuntaments com a conseqüència de la nova llei contra la pobresa energètica i habitacional, però on no queda clar qui assumirà aquests impagats. Hi vam votar a favor perquè enteníem que calia fer-ho. Però no som ingenus, tenim les nostres reserves. Tot plegat dóna la impressió que l'empresa es vulgui rentar la cara tot adaptant-se a la nova legislació. A més, sembla que aquesta acció caritativa ara es vol cobrar d’amagat pujant les tarifes de l'aigua pel proper any 2016.

Nosaltres vam votar en contra d’aquesta proposta, principalment perquè entenem que l’aigua és un bé bàsic i un dret humà universal, que no pot estar sotmès a les exigències lucratives de cap empresa i com ja hem manifestat en moltes ocasions creiem que l’objectiu hauria de ser la seva remunicipalitzacó.

Sent coherents amb això, vam demanar una ordenança fiscal que reguli el pagament de l’aigua mitjançant una taxa. Creiem que s'hauria de pagar una taxa i no una tarifa, per un servei que no hauria de generar plusvàlues. La taxa, a diferència de la tarifa no genera beneficis, simplement cobreix el preu de cost del servei, a més garanteix més transparència i participació tenint en compte que les taxes estan sotmeses a l’elaboració d’una memòria econòmica prèvia i han d'estar exposades públicament abans de la seva aprovació definitiva per poder presentar-hi al·legacions.

També vam puntalitzar que aquest dret està segrestat i que aquesta pujada de tarifes que se’ns demana que votem la decideix l’empresa que gestiona el servei i no l’Ajuntament.

Desconeixem les causes i els motius d’aquesta pujada, quin és el benefici industrial que se’ns està carregant als usuaris amb la tarifa aprovada, quina és la part corresponent al cost del servei. Quins son els guanys que l’empresa ha obtingut a Tàrrega des de la concessió del servei l’any 1999 i que finalitzarà l’any 2024. Massa interrogants i molt poca transparència.

L’Ajuntament està en mans de l’empresa Sorea i com en altres serveis externalitzats, adopta i aplica les tarifes que li proposen. Creiem que s’han descuidat els mecanismes que es tenen a l’abast per fiscalitzar i controlar el servei, concretament la comissió de seguiment. En aquest sentit cal fer tot el calgui perquè els comptes siguin clars, transparents i públics.

Per tot això vam votar en contra de la proposta

Punt 18

Modificació POUM per instal·lació d’unes tanques en habitatges unifamiliars

Els veïns demanaven poder col·locar tanques més elevades per preservar la intimitat.

A favor.

Punt 19

Ordenança reguladora dels preus públics de la piscina coberta (PISCINA COBERTA MUNICIPAL)

D’entrada ja vam manifestar que nosaltres votaríem en contra de la proposta d’augmentar una part de les tarifes de la Piscina Coberta Municipal. Creiem que la gestió d’aquesta piscina és un magnífic exemple de gestió nefasta d’un servei públic. I això, tant per part del concessionari, com per part de l’administració, que ha renunciat a fiscalitzar i controlar l’externalització d’aquest servei.

Des que es va fer la concessió l'any 2003, hem vist reproduir-se tota una sèrie de despropòsits per part dels diferents equips de govern i les empreses implicades, començant per les deficiències estructurals i de manteniment de l’edifici (que segons contracte són a càrrec del contractista, article 5, punt 5 del Plec de Clàusules), fins al seu dèficit econòmic estructural.

L’anterior equip de govern va encarregar un estudi de viabilitat, que ens va costar més de 7.000 euros, el qual alertava sobre la política d’externalitzacions d’alguns serveis per part de l’empresa concessionària, fet que eleva les despeses per sobre dels ingressos i genera deutes importants. L’estudi recollia que l’any 2013 la manca de viabilitat econòmica i de solvència de l’empresa, genera una situació insostenible que desencadena en un concurs de creditors.

Aquest mateix estudi apunta que a nivell econòmic l’empresa estava descapitalitzada, amb un fort endeutament i greus problemes de solvència i liquiditat. Concretament diu: En casos com aquest, en els que el patrimoni net (fons propis) és negatiu per acumulació de pèrdues en el temps, es diu que l’empresa està en situació de fallida tècnica. (...) la mala situació econòmica de l’organització dibuixa una situació a curt termini preocupant, sobre la que s’hauran de prendre mesures dràstiques. Nosaltres creiem que aquestes mesures no s’han adoptat.

Per exemple, aquest mateix estudi recomanava a l’ajuntament controlar de més aprop la gestió de la piscina, fer un “estudi mes exhaustiu” en relació als consums de gas, als serveis d’assessorament econòmic i financer “per veure si la quantitat prevista en el pressupost del 2014 es correspon amb el que el mercat en aquests moments esta ofertant”.

Pel que fa al seguiment, que segons el contracte s’ha de produir semestralment, l’estudi apuntava que calia que l’ajuntament fes un seguiment de la comptabilitat anual de l’empresa, mitjançant una auditoria externa dels estats comptables, que hauria d’anar a càrrec de l’empresa. I que això havia de ser una pràctica que hauria d’exigir l’Ajuntament a l’empresa concessionària cada any.

Les conclusions d’aquest estudi van ser:

Que l’empresa concessionària no ha presentat a l’Ajuntament cap auditoria des del 2012.

I sobre la comissió de seguiment, constata que “de les informacions que la direcció d’aquest estudi ha rebut, aquesta comissió de seguiment fa bastants mesos que no s’ha convocat i que no realitza les funcions previstes”.

Fa un any d’aquest estudi, i no s’està treballant en aquesta direcció. Nosaltres mateixos hem demanat les actes de les comissions de seguiment del servei i se’ns ha informat que no n’hi ha cap. Entenem, doncs, que no hi ha hagut una fiscalització prou acurada d’aquest servei, ni per part del govern del tripartit ni pel de CIU.

L’estudi també arribava a algunes conclusions sobre els canvis que caldria fer a nivell econòmic i de diferents modalitats tarifaries. Aquestes propostes també han estat desateses.

En resum, hem gastat i gastarem uns diners públics, no només per rescatar l’empresa i perquè no es tanqui el servei (cosa que entenem que s’ha de fer, mantenir el servei), sinó en estudis i auditories que en total costaran més de 12.000 euros (12.664). Uns estudis que hauria d’haver fet l’empresa concessionària, i que a sobre no han servit de res, perquè no s’ha fet un seguiment del compliment de les mesures proposades.

Ara se’ns demana que aprovem un document presentat per l’empresa concessionària a última hora a l’última Comissió de finances, sense haver passat per cap negociació ni tan sols amb l’equip de govern.

No entenem com pot ser que la decisió de modificar a l’alça les tarifes de la Piscina Coberta Municipal les decideixi unilateralment el concessionari; que no estiguin subjectes a cap tipus de control financer per part de l’Ajuntament, que l’equip de govern se n’assabenti en l’últim moment i a més no hi tingui res a dir. Tampoc entenem perquè la comissió de seguiment del servei no ha celebrat cap reunió ni ha fet la seva feina.

La resposta davant d’aquestes preguntes fou prou eloqüent. El Sr. Caro, regidor d’esports, ens va informar de l’existència des de feia temps de trobades setmanals entre ell i el gestor de la piscina. D’aquestes trobades cap grup municipal n’ha estat informat i per això vam preguntar per les actes d’aquestes trobades. La resposta va ser que no n’hi ha cap!!. Com va venir a dir el sr. regidor, ara no toca, i ja se’ns informarà “oportunament” quan tinguin alguna cosa acordada.

Continuem constatant la manca de transparència, la manca de gestió pública dels afers públics i el que es més greu, la manca de confiança en els ciutadans per no voler fer-nos partícips de la gestió i fiscalització dels afers públics, els quals ens pertanyen a tots !!!!

Per tot això, com hem dit, hi vam votar en contra.

Punt 20

Moció de suport a la creació de la prestació Garantia +55

Es tractava d’una moció genèrica presentada pel sindicat UGT a diversos ajuntaments en què es demana la creació d’una prestació per a persones de més de 55 anys, atès que és una població amb un alt nivell de desocupació i amb escasses perspectives de recuperar una activitat laboral amb garanties suficients.

Vam votar a favor.

Punt 21

Moció de suport per exigir una nova llei reguladora del dreta a l’habitatge que garanteixi les mesures de mínims per fer front a l’emergència habitacional

Moció presentada per la PAH Urgell-Segarra que mostra el suport a crear diverses mesures en una nova llei d’àmbit estatal reguladora del dret a l’habitatge i basada en la llei catalana de 24/2015 en l’àmbit de l’habitatge.

En la nostra intervenció vam instar l’equip de govern a crear la Taula d’Emergència Habitacional a Tàrrega, però l’alcaldessa ens digué que ja hi ha una mesa coordinada amb la Generalitat. Avui estem en disposició de dir que la nostra demanda no és la que contempla l’alcaldessa: demanàrem –i demanem– una taula perquè la PAH, l’Ajuntament i les entitats de protecció social tinguin una relació estable i fluïda. La mesa que anomenà l’alcaldessa no substitueix la Taula de la qual parlem.

Vam votar a favor.

Punt 22

Moció a favor de sol·licitar als propietaris corresponents els pagament de l’IBI per als edificis d’ús religiós.

Moció que vam entrar a registre el dia 26 d’octubre de 2015.

Durant la presentació de la moció van deixar ben clar que presentàvem aquesta moció com una proposta més amb motiu de l’aprovació de la pujada de l’IBI. Creiem que és de justícia el fet de denunciar els greuges comparatius que impliquen algunes de les exempcions al pagament d’aquest impost. Creiem que els sindicats, els partits polítics, les fundacions i les forces i cossos de seguretat de l’estat –aquests últims, però, a banda d’això, són forces d’ocupació i cal que marxin del territori català– haurien de contribuir amb el pagament d’aquest tribut, de la mateixa manera que ho fa la resta de la ciutadania.

La moció, doncs, no es va plantejar contra les creences religioses de ningú, simplement pretenia fer evident el greuge comparatiu que suposa que les confessions religioses al terme de Tàrrega no paguin l’IBI corresponent com han de fer la resta de ciutadans i demanava que la resta de grups del consistori es pronunciessin a favor o en contra de publicar la quantitat total d’euros que l’Ajuntament deixa d’ingressar per aquesta exempció.

Malgrat les modificacions que vam fer respecte del redactat inicial, presentat a registre el dia 26/10/2015 i que finalment va ser presentat a l’aprovació del Ple, la resta de grups ens van demanar que la retiréssim per poder-la valorar amb més calma i estudiar-ne el contingut. Hi vam estar d’acord i la vam retirar. La presentarem en el proper Ple després de debatre-la amb els grups.

Els dos textos us els deixem en documents adjunts.

PRECS I PREGUNTES

Abans de la nostra primera intervenció sobre les ordenances, i després que parles l’alcaldessa i la resta de grups, com és procedent, vam fer una consideració i una pregunta que l’alcaldessa s’oblidà de respondre (i per això vam reprendre a l’apartat de precs i preguntes). Així, vam dir que l’any passat, el 4 de novembre de 2014, el dia abans del Ple de les ordenances, hi hagué el Consell Municipal de Participació Ciutadana tal com indica l’actual Reglament de Participació Ciutadana 2008. L’article 39 diu: «El Consell Municipal de Participació Ciutadana tindrà les atribucions i competències següents:». I en l’apartat b de l’article diu: «Preceptivament haurà de ser consultat i emetre informes sobre els temes següents: ordenances fiscals, ordenances municipals, pressupostos de corporació i dels organismes autònoms i plantejament urbanístic general».

Per això vam preguntar per què no s’havia convocat el Consell Municipal de Participació ciutadana com es va fer l’any passat. L’alcaldessa digué que era cert i va prendre la paraula el regidor de Participació Ciutadana, el sr. Gabriel Lacambra. Reconegué que havia estat un descuit, però que de qualsevol manera no l’hauria convocat perquè el reglament s’ha de canviar properament i perquè no és intenció seva reflotar-lo. No hi vam donar resposta.