En el passat Ple de l’Ajuntament de Tàrrega del dia 1 d’octubre va quedar prou clar que la informació, dosificada i tractada en el temps i la forma adequats és una eina de control i de gestió que pot arribar a ser un greu impediment per al diàleg i el consens, tan necessaris i imprescindibles a l’hora de gestionar i decidir sobre tots els afers públics.

Malgrat les declaracions de transparència, agilitat i eficàcia anunciades, hem pogut constatar amb poc temps que aquesta forma de procedir no és habitual al nostre Ajuntament; més aviat sembla tot el contrari. Hi ha ocasions en què la informació arriba abans als mitjans de comunicació locals que als grups municipals; així, sembla assumit com una cosa normal que la frase “es durà a l’aprovació del proper Ple” la resta de grups l’hagi de sentir per boca dels mitjans de comunicació abans que per part de l’equip de govern. Tenim la sensació, i esperem no equivocar-nos, que més que un acte de mala fe, es tracta de la conseqüència d’una mala praxis, d’un tic, d’un hàbit adquirit amb el pas del temps i alimentat pel consens.

Els tics d’aquest equip de govern, pressuposant els acords i subestimant l’opinió de la resta de la ciutadania no ens agraden i no se solucionen només amb la creació d’un nou organisme, com la flamant Junta de Portaveus. La informació s’ha de compartir amb el temps suficient per tal que els diferents grups polítics i agents socials puguin contrastar-la i debatre-la.

En aquesta ocasió, l’actual equip de govern ens va demanar d’aprovar a la resta de grups del consistori un protocol d’actuació pels usuaris que no poden fer front al pagament del subministrament d’aigua a Tàrrega. Una iniciativa que celebrem, però de què hem estat coneixedors just tres dies abans d’aprovar-la. Un protocol que no ha estat pensat com a mesura de bona voluntat per contrarestar la pobresa energètica, no, sinó per fer front als impagaments dels rebuts de l’aigua, cada cop més habituals. No ens hem de confondre: la iniciativa l’ha dut a terme l’empresa Sorea moguda pels seus interessos empresarials i el nostre Ajuntament l’ha acceptat sense consens ni diàleg amb la ciutadania, les organitzacions del territori i la resta de grups municipals. Aquest protocol no només ha estat presentat a l’equip de govern de Tàrrega, aquesta empresa ha proposat el mateix text i en el mateix moment a un gran nombre d’ajuntaments de Catalunya perquè el poguessin dur a aprovació en els plens respectius. Això és així perquè els últims temps s’està produint un moviment de fons, unes reivindicacions que han estat endegades per diferents iniciatives populars com la ILP de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica promoguda per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica que es va convertir en la Llei 24/2015. La plataforma Aigua és vida i la iniciativa ciutadana europea sobre l’aigua ja fa temps que també demanen el reconeixement dels drets bàsics i fonamentals de tota persona a viure dignament, entre els quals hi ha el dret a l’aigua, reconegut clarament a la Carta de les Nacions Unides com un dret humà fonamental, necessari per viure dignament i per l’assoliment d’altres drets que també són fonamentals.

Aquestes iniciatives estan demostrant que la gent, organitzada, és més forta del que ens imaginem i que la idea que la màxima eficiència de la gestió i administració privada dels béns públics i la seva mercantilització, com passa en el cas de l’aigua, no són axiomes inqüestionables.

Les empreses privades del sector saben que s’està revertint la tendència i que en molts municipis la remunicipalització de l’aigua ja és un fet. Alfés, Arenys de Munt, Figaró, Montmany, Montornès del Vallès, Mataró, Manresa, Berlín, París en són alguns exemples. Aquestes mateixes empreses tenen molt clar que l’altruisme només és practicable quan és rendible econòmicament i que està en joc un negoci que els proporciona molts ingressos. Aquest protocol, doncs, és fruit d’aquesta situació.

Per tot això, en l’ultim Ple vam reivindicar la gestió pública de l’aigua de Tàrrega i vam demanar que l’accés al document aprovat i a les ajudes que allí s’hi recullen i la ruta per accedir-hi es publiquessin de manera clara i entenedora a tots els mitjans municipals, entre ells la pàgina web de l’Ajuntament. Caldrà estar atents a la gestió d’aquestes ajudes perquè no queda clar qui acabarà assumint-ne el cost. Entenem que el que paga l’administració pública a l’empresa concessionària més les tarifes que es cobren als particular ja són suficientment elevats com perquè l’Ajuntament o qualsevol administració pública se n’hagi de fer càrrec.

D’altra banda, volem fer constar que el control de l’impagament de factures registrat pel departament de comptabilitat de l’empresa Sorea no ha de substituir, en cap cas, el paper i la responsabilitat de l’Ajuntament a l’hora de detectar els casos de persones que estan en risc de no poder pagar, no només l’aigua, sinó el lloguer, la llum o la resta de serveis bàsics.

Des de la CUP Tàrrega apostem convençuts per la futura remunicipalització dels serveis públics i creiem necessària una estricta fiscalització de la gestió de tots aquests serveis externalitzats. Per això vetllarem perquè la comissió de seguiment, tant del servei de l’aigua com de la resta de serveis, funcionin activament i que l’Ajuntament demostri la suficient iniciativa i visió de futur per encarar la recuperació municipal de la gestió de l’aigua. Només així es podrà garantir, sense condicions, la vocació de transparència, eficiència, sostenibilitat ecològica i gestió participativa i municipal que hauria de caracteritzar tots els serveis públics bàsics. Aquest és un debat que tard o d’hora seria bo que es produís, també en el nostre municipi.

Finalment, us recordem que en els documents adjunts a aquest text podeu consultar el text del protocol acordat.

CUP Tàrrega