Ha estat un mantra molt repetit, i encara ho és ara, que la gestió privada és més eficient que la pública. Els treballadors públics estan tacats per la vella imatge del funcionari gris i tranquil que quan el necessitem no hi és. Però aquesta imatge s’està demostrant falsa en moltes ocasions. La gestió privada dels serveis públics, tot i que pot ser eficient, quan és deficitària abandona la qualitat del servei i acaba rescatada amb diner públic, i tot gràcies a la manca d’un bon control institucional.

Aquest és el cas de la piscina coberta de Tàrrega, la qual, tot i ser de titularitat municipal, és gestionada per una empresa privada amb una concessió en règim de lloguer. Com que l’empresa no obté el rendiment esperat, l’Ajuntament va decidir que no pagui el lloguer a canvi d’una “ajuda” que suposa la mateixa quantitat que haurien de pagar les escoles per accedir a les instal·lacions, si bé al contracte s’hi va acordar l’accés gratuït! A més, l’empresa ha abandonat el bon manteniment, i ara les instal·lacions tenen seriosos desperfectes, alguns irreparables.

A això cal sumar-hi les deficiències socials del servei: no només ha perdut clients pel seu mal tracte, sinó que l’empresa s’ha mostrat poc sensible vers les necessitats del Club Natació de Tàrrega, que depèn totalment de les seves instal·lacions per funcionar. Podem dir que l’empresa tracta el club com si fos una empresa de la competència. L’Ajuntament, per la seva banda, fa anys que ha renunciat a utilitzar les eines de seguiment i control previstes al contracte i s’ha dedicat a ajudar l’empresa a mantenir-se, amb la por de quedar-se sense gestor i oblidant usuaris i queixes.

Cal encarar amb valentia i vocació de servei públic la recuperació de la gestió municipal de la piscina. Hem de ser conscients que els serveis públics són l’últim bastió d’autogovern i sobirania ciutadana que ens queda i cal defensar-los amb convenciment!

CUP Tàrrega

Article publicat a la Revista Comarques núm. 392, 1ª quinzena d'abril de 2016