Hom pot llegir, bo i jugant amb els reflexos del sol o apropant molt el nas a la peanya, un breu gravat damunt la pedra de la creu de terme de la plaça Major de Tàrrega. En una de les cares del basament octagonal. La creu de terme en si és obra de Pere Joan i data del segle XV. La creu de la plaça Major és avui una reproducció feta recentment i substituïda en aquesta plaça –deu fer ja més d’un any– perquè el temps i la intempèrie malmetien una escultura de pedra de caràcter religiós que cal conservar. L’original és exposada, com cal, al Museu Comarcal de l’Urgell.

El motiu d’aquest escrit és el gravat en qüestió: “A nuestros caídos MCMXXXVI MCMXXXIX”; o sigui, 1936-1939, amb xifres romanes. Pel que diu el cens de la Generalitat, el gravat fou fet als anys cinquanta i és evident que homenatja els morts que defensaren el feixisme. Aquelles víctimes ja tingueren el seu homenatge durant els 40 anys de dictadura; i bé, també durant els 40 anys de suposada democràcia a Espanya... Cal que siguin 40 anys més?! No sóc l’únic que en algun moment o altre de la vida s’ha trobat aquest gravat davant dels nassos i ha quedat ben sorprès. Desmemòria, deixadesa, acceptació?

Tenia desat a mig acabar aquest escrit, però amb la notícia difosa fa uns quants mesos pel diari El Punt Avui m’ha semblat més que oportú difondre’l. De fet, el diari simplement es fa ressò del Cens de simbologia franquista de Catalunya de la Generalitat. A Tàrrega queden 28 símbols feixistes: gairebé tots són plaques d’habitatge, la majoria de les quals amb el jou i les fletxes que tots tenim al cap.

Diverses CUP han dut a terme iniciatives per eliminar aquesta simbologia d’unes quantes viles. A Lleida treballen en la campanya per eliminar els noms franquistes dels carrers de la ciutat. I a Navàs, on governa la CUP, van retre homenatge a les víctimes del nazisme amb les anomenades Stolpersteine, una iniciativa de llarg recorregut a tot el món que consisteix en col·locar una mena de llambordins metàl·lics com a petit monument individual. A Navàs recorden així els habitants del poble deportats en camps d’extermini.

A Tàrrega, cal esborrar aquest gravat del basament de la creu de terme i retirar la resta de plaques i simbologia franquista que encara hi ha. És un debat prou senzill i es podria fer sense més dilacions. En tot cas, podem dur el debat al Ple.

La CUP de Tàrrega ja vam presentar-nos a les eleccions amb una proposta en el nostre programa: crear un Memorial de l’Exili i la Repressió a Tàrrega durant la postguerra a partir d’un acte oficial i solemne i d’una publicació divulgativa per promoure el reconeixement i la restitució de la memòria històrica.

Carlos Vílchez Ribera, membre de la CUP de Tàrrega

Article publicat al suplement del diari Segre, Urgell-Segarra, núm. 1.155, 12 de febrer de 2016