La Comunitat de Regants de l’Alt Urgell (CRAU), més coneguda com el Canalet, és una col·lectivitat que en el seu moment es va haver de fer càrrec de les obres de la xarxa de distribució de la seva zona, que s’abasteix des de fa molt de temps amb aigües sobrants del canal d’Urgell (fet que es coneix com a reg en precari), dins uns terminis estipulats, concretament d’octubre a març. Mentrestant, l’expectativa dels regants ha estat sempre la d’eliminar la precarietat del reg gràcies al subministrament d’un canal superior, com el canal Segarra-Garrigues. De fet, la CRAU ha fet inversions per millorar la seva infraestructura de reg per poder adaptar-se a les exigències que aquesta nova font d’aigua comportava. Tanmateix, les negociacions entre aquesta col·lectivitat i la Comunitat General de Regants del Segarra-Garrigues (CGRS-G), gestionada per l’empresa privada Aigües Segarra-Garrigues (ASG), s’han vist enterbolides per diversos factors, un dels quals és la reticència a reconèixer la identitat que la CRAU vol conservar, com a col·lectivitat històrica independent de regants, amb legitimitat per negociar d’igual a igual amb altres col·lectivitats com la CGRS-G. Però el factor que ha fet encallar definitivament tota possibilitat de diàleg ha estat el fet que, en no avançar les negociacions de manera convenient per a la CGRS-G i ASG, se’ls hagi tallat el subministrament d’aigua del canal d’Urgell a instàncies del president de la CGRS-G, per la qual cosa els regants del Canalet no podien continuar negociant amb l’empresa gestora ASG en igualtat de condicions, atès que no tenir aigua els situa clarament en una posició més dèbil.

Recordem que l’aigua és un bé públic bàsic, i no una simple mercaderia de la qual es pugui privar legítimament ningú. És per aquest motiu que, ja que els interessats no ho poden fer ells mateixos, la CUP de Tàrrega va presentar una moció al Ple del passat dijous, amb l’objectiu que la resta de grups convinguessin a mostrar el rebuig a qualsevol forma de pressió a què es pugui sotmetre aquesta comunitat per l’altra part negociadora i donar suport al fet que la CRAU pugui negociar amb aigua i en igualtat de condicions, i no sota la pressió de tenir l’aixeta tancada. Cal dir, però, que l’objectiu de la moció no era pas dirimir quina de les dues parts negociadores té raó, ni quin tipus de conveni haurien de signar, sinó simplement que les condicions de la negociació puguin ser d’igual a igual i sense pressions.

La resposta dels diferents grups de l’arc consistorial fou, al nostre entendre, molt decebedora, del tot contradictòria i incoherent, ja que després de manifestar oralment que calia estar al costat dels regants, CiU, PSC i ERC-MES van votar en contra de la moció i el CdT es va abstenir. Francament, lamentable! Com es pot dir que s’està al costat dels regants i no votar a favor d’aquesta moció? CiU, PSC i ERC van fugir d’estudi. Creiem que, tot i que el tema és prou complex, la pregunta és ben simple: els regants del Canalet han de poder negociar en igualtat de condicions? Si la resposta és no (o abstenir-se), vol dir que estem d’acord que el peix gran es mengi el petit i que el més poderós comenci la cursa abans que el més dèbil.

CUP Tàrrega

Article publicat a la revista Nova Tàrrega, 2 de juny de 2016