D’entrada, volem que quedi clara la nostra passió per la cuina, els productes de la terra, de proximitat i de temporada, i per això pensem que sempre són necessàries activitats que difonguin la importància de menjar bé i cuidar-se. Dit això, però, a l’any hi ha 364 dies més adequats que el 8 de març per poder organitzar activitats en aquesta línia. Per això, lamentem molt profundament que des del Consell Comarcal de l’Urgell, enguany, en el marc del Dia internacional de la Dona s’hagi organitzant una activitat –només oberta a les associacions de dones– centrada en cuinar i menjar bé. De veritat que no se’ls acut res més apropiat com a Administració? Actes com aquests ens ensenyen que la feina feminista encara no està feta i que cal que seguim lluitant amb més intensitat que l’any anterior i retornar al 8 de març el valor que li correspon, ja que actes institucionals així posen de manifest que des de l’Administració no s’ha entès res.

Per a nosaltres, es dona treballadora tant la que realitza un treball remunerat i productiu com la que el realitza en l’àmbit domèstic i reproductiu –durant tants anys menystingut i invisibilitat– ja que ha constituït una producció de serveis indispensables pel que fa a l’atenció de les persones i ha permès donar una qualitat de vida i benestar a les llars catalanes. A partir d’aquí, però, les polítiques ferotges neoliberals de privatització i retallades de serveis públics i serveis socials han tingut efectes immediats en l’empitjorament de la qualitat de vida de les dones, així com de l’augment de les desigualtats entre dones i homes. Les retallades han fet que moltes famílies hagin estat capaces de sobreviure gràcies a les xarxes familiars dutes a terme per dones, mares i àvies que han hagut d’augmentar encara més les seves hores i dedicació a tasques domèstiques i cures. Lleis que anaven en el camí d’afavorir la coresponsabilització del treball reproductiu entre dones i homes, com la llei de dependència, han estat condemnades a desaparèixer a causa de la crisi, conseqüència directa del capitalisme i les seves lògiques

És per això que en aquest dia, el nostre dia, necessitem accions valentes i que no reafirmin la divisió sexual del treball, en què s’atorguen feines concretes en funció de si ets biològicament una dona o un home. I si no, en tot cas, volem que l’Administració reconegui el treball reproductiu i de cures, com pot ser la criança i cura dels fills i filles com de la gent gran o les familiars malaltes i que faci actes –o polítiques– en què aquest es posi en valor més enllà de xerrades i tallers com els que s’organitzen des del Consell Comarcal.

Per acabar, només volem dir que nosaltres el dia 8 de març volem recordar que seguim sent explotades i discriminades en el món laboral productiu, cobrant un 20 % menys que els homes per fer la mateixa feina que ells, tenint contractes a temps parcials en els sectors més precaris, disposant de menys condicions de prestació d’atur i, un cop jubilades, cobrant un 38 % menys que els homes de pensió.

Per tot això, des de la CUP seguirem treballant des de l’Administració i des del carrer per aconseguir transformacions reals d’estructures i consciències.

Perquè juntes som més fortes i farem que cada dia sigui 8 de març.

Visca la lluita feminista!

CUP Bellpuig i CUP Tàrrega