Punt 1

Aprovació de l’acta del Ple anterior.

Punt 2

Informació de la renúncia de la regidora de CiU Josefina Bernades Garcia.

Punt 3

Sobre la modificació proposada del pressupost de l’any 2015, si bé ens va semblar encertada, fruit d’haver rebut diverses subvencions, ens vam abstenir perquè, com vam dir en el Ple anterior, no vam participar de l’elaboració dels pressupostos de 2015. Dit això, però, hi ha 50.000 euros de la connexió de la planta potabilitzadora amb què ja no es comptaven i l’Ajuntament ha passat a tenir 50.000 euros més amb els quals calia decidir què se’n podia fer. L’equip de govern havia decidit de destinar-los a arreglar la nau 18 de Cal Trepat. No discutim l’encert (o desencert) d’aquesta decisió, però el que vam remarcar és que aquestes decisions es podrien prendre amb la col·laboració de l’oposició. Ens diuen que fa falta arreglar aquella nau i és ben cert, però no tenim la informació suficient per valorar si això és el que fa més falta per a la ciutat de Tàrrega en aquest moments.

Punt 4

Modificació de pressupost de les llars d’infants municipals

Es tracta de l’aprovació de la modificació del pressupost de les llars d’infants perquè hi ha hagut més despeses: obertura d’una nova aula i contractació de nou personal. Ens sembla un canvi adequat. Aquesta nova despesa es cobreix amb el romanent de tresoreria que tenen les mateixes llars d’infants. Les llars d’infants municipals (La Pau i El Niu) es financen amb les quotes de les famílies, evidentment, i amb els diners públics que rep de l’Ajuntament i de la Diputació de Lleida. Aquests diners provenen dels ingressos fets per part de l’Ajuntament i per part de la Diputació de Lleida durant els anys 2013 i 2014 per fer front a les despeses corrents (principalment sous).

El fet, però, de les llars d’infants a Tàrrega (i arreu de Catalunya) és que la Generalitat va eliminar les subvencions que rebien i això ha comportat molts problemes. Una Generalitat governada per CiU, amb el suport d’ERC, que retallava en despeses públiques. Quan no es va rebre la subvenció de la Generalitat, que va anar minvant fins a arribar al moment de no rebre ni cinc, la Diputació de Lleida hi va posar diners, però força menys dels que cobria la Generalitat. Llavors, l’anterior equip de govern va decidir augmentar les quotes i augmentar els serveis que oferien les llars d’infants, cosa que ningú no havia demanat. És evident que cal canviar els criteris actuals i sembla que això és el que vol fer l’actual equip de govern perquè no pot ser que una llar d’infants pública no tingui preus públics.

Si el 2015 l’aportació de l’Ajuntament a la La Pau ha estat de 96.625 euros i a El Niu de 84.550 euros hi ha hagut una baixa percentual si ho comparem amb l’any 2011, quan hi va aportar 149.000 euros i 115.500 euros, respectivament. La CUP no entenem per què quan fa més falta hi aporta menys diners. Per què no és una prioritat? Per què aquests diners ja els cobreixen les famílies? Creiem que l’Ajuntament ha de vetllar pels serveis públics i procurar de no carregar més del que ja ho fa les famílies de Tàrrega. A més, hauria de denunciar les retallades de la Generalitat. Tanmateix, no oblidem l’espoli fiscal estructural que patim a Catalunya, però no és l’únic motiu pel qual han existit aquestes –i altres– retallades.

En aquest punt ens vam abstenir perquè no vam participar en l’elaboració del pressupost de 2015.

Punt 5

Modificació del pressupost de la Fira de Teatre al Carrer.

La Fira de Teatre al Carrer ha tingut una despesa no pressupostada de 20.000 euros i es cobreix amb un romanent que ja tenia l’entitat. Ens vam abstenir perquè no vam participar en aquells pressupostos.

Punt 6

Aprovació de la petició del pagament fraccionat de la devolució de les ajudes que l’Estat destina als ajuntaments.

Els ajuntaments reben anualment uns diners del Fons estatal d’ajuda. Cada any el Ministeri d’Hisenda calcula anticipadament la quantitat que li correspon a cada ens local, cosa que comporta errors de càlcul. Durant l’exercici de l’any 2013 aquesta ajuda va ser més gran de la que corresponia, i per tant s’havia pagat de més a l’Ajuntament; concretament 192.119,73 euros; ara el Ministeri d’Hisenda reclama aquells diners. El que es demanava al Ple era l’aprovació de la petició de devolució fraccionada d’aquests diners per a poder retornar-los en 120 mesos (10 anys).

Ens vam abstenir.

Punt 7

Aprovació del text refós del pacte-conveni del personal de l’Ajuntament.

El nostre grup municipal, arran d’una pregunta sobre els sous que vam formular al Ple del dia 30 de juliol, ja ens vam interessar per la situació laboral i els sous del personal de l’Ajuntament. La senyora alcaldessa ens va dir que la categoria laboral més baixa cobrava 14.696 euros aproximadament. Nosaltres vam voler contrastar aquesta informació, per això vam entrar una instància el dia 4 d’agost de 2015 per demanar “el conveni dels treballadors vigent i tots els compendis i afegits posteriors”. Posteriorment, en comprovar que allí no apareixien les categories professionals i les retribucions, vam entrar una nova instància el dia 17 d’agost on demanàvem “la relació actualitzada de tots els llocs de treball (funcionaris, laborals i eventuals), les categories corresponents i els salaris mensuals i anuals”. Finalment, vam poder comprovar dues coses:

1. Que efectivament, la informació era dispersa i poc entenedora. Per això, creiem que està bé haver fet una refosa de tota la documentació anterior. Pensem que l’Ajuntament, com a institució pública, ha de donar exemple de màxima cura pel que fa a la relació laboral amb els seus treballadors. També vam fer notar que en aquest text no hi apareixien les retribucions anuals i mensuals ordenades per categories. Davant de l’expressió de confusió i dubte de l'alcaldessa pel fet que no apareguessin en el pacte-conveni les retribucions mensuals i anuals, el secretari municipal va intervenir per aclarir que pel que fa a aquestes retribucions, aquesta informació no s’inclou en els pactes-conveni perquè només hi consten les retribucions bàsiques i els complements salarials mínims i màxims segons cada categoria, com són: els complements específics mínims, els de productivitat, els d'incapacitat temporal, indemnitzacions, gratificacions i serveis extraordinaris.

2. Que allò que la senyora alcaldessa no va especificar quan li vam preguntar sobre els sous dels treballadors és que aquest sou de 14.606 euros anuals per la categoria més baixa era brut i que inclou les pagues extraordinàries. Per tant, el que nosaltres dèiem era cert: hi ha treballadors que determinats mesos amb prou feines arriben a cobrar 1.000 euros mensuals nets. Creiem que té molt sentit fer aquesta puntualització ara que s’apropen les dates de renovació del comitè d’empresa.

Per tot això vam votar a favor del text refós.

Punt 8

Aprovació del protocol de mesures d’actuació entre l’empresa subministradora d’aigua Sorea i l’Ajuntament per garantir el servei d’aigua a persones i famílies amb situació de pobresa energètica.

La nostra intervenció va incidir en el fet que no creiem que sigui precisament cap mèrit d’aquest equip de govern el fet que es pugui aplicar aquesta mesura en aquests moments. Entenem que la seva aplicació es troba dins el marc d’actuacions endegat gràcies a la ILP de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica que es va entrar al Parlament el 23 de juliol. La moció fou presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori dels Drets econòmics, socials i culturals (DESC) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i es va convertir en la Llei 24/2015, de 29 de juliol.

Vam puntualitzar que com ja vam manifestar al nostre programa electoral, nosaltres creiem que l’objectiu, tant amb aquest servei bàsic, com en d’altres serveis municipals, és aconseguir la recuperació de la gestió municipal per garantir que els recursos públics tornin a estar en mans públiques. La nostra intenció és obrir el debat sobre la municipalització dels serveis públics actualment externalitzats per tal de garantir-ne un control directe i democràtic,evitar l’especulació que en fa l’empresa privada i garantir un accés universal i de qualitat que, actualment, com podem comprovar, s’ha de suplir amb aquestes actuacions provisionals. És per això que Sorea, no moguda per l’altruisme, sinó davant de les intencions declarades per part de molts ajuntaments de remunicipalitzar el servei de l’aigua, reacciona amb aquestes mesures d’urgència, l’objectiu primordial de les quals és cobrar el deute.

També vam volem deixar constància que de l’existència d’aquesta iniciativa i del text proposat ens en vam assabentar tres dies abans que hagués de passar pel Ple, el dilluns dia 28 durant la Comissió d’Urbanisme i Serveis Municipals, en què vam demanar si ja s’havia planificat i dissenyat una bona difusió dels requisits necessaris per accedir a les ajudes. En aquell moment ho vam demanar, i vam tornar a insistir durant el Ple, perquè creiem que és molt important que la difusió, la ruta d’accés i els requisits per accedir a aquestes ajudes sigui pública, clara i entenedora, que es publiqui en un lloc visible a la pàgina web i que els tràmits siguin al més àgils possible. Tot i que hi vam votar a favor, la mesura ens sembla que hauria d’haver estat informada amb més temps per poder ser avaluada i debatuda de manera oberta i popular amb la resta de grups i sobretot amb representants d’entitats socials, com la mateixa PAH Urgell-Segarra. Tampoc trobem encertat que abans de l’aprovació al Ple, el protocol s’hagi difós pels mitjans abans de qualsevol debat i com a mèrit de CiU i PSC.

Finalment, vam recordar a l’equip de govern que des del dia 28 de setembre ja hi ha a la seva disposició una guia d’aplicació d’aquesta nova llei, feta conjuntament entre el grup promotor de la ILP abans esmentada i el Consell d’Advocats de Catalunya per facilitar les eines necessàries per garantir-ne l’aplicació total i efectiva, no només en matèria de pobresa energètica, sinó també d’habitatge.

El protocol el podeu consultar en document adjunt a aquesta notícia

Punt 9

En aquest punt es tractava d’aprovar l’adhesió del Museu Comarcal de l'Urgell a la Xarxa Territorial de Museus de les terres de Ponent, el Pirineu i l’Aran. Hi vam votar a favor.

Punt 10

Es proposava la modificació del POUM per a la supressió de barreres arquitectòniques en llocs públics i per a millorar l’accés a habitatges ja existents, modificant la normativa per permetre la instal·lació d’ascensors exteriors en habitatges antics. Hi vam votar a favor.

Punts 11, 12 i 13

Es tractava de l’aprovació definitiva de la proposta d’aprovació de contribucions especials als ciutadans d’Altet per la pavimentació de tres carrers que ja va ser aprovada provisionalment en el Ple anterior de 30 de juliol. Com ja vam dir en aquell Ple, es tracta d’una reclamació que els veïns d’Altet ja havien manifestat des de feia temps i ens sembla bé que per fi es faci. Recordem que en aquell Ple vam demanar, tot i que l’Administració ja ho contempla, que es donessin totes les facilitats possibles als veïns afectats pel pagament de les quotes corresponents. Hi vam votar a favor.

Punt 14

Modificació ordenança fiscal de taxes de les terrasses i del seu redactat.

Es tractava d’una qüestió tècnica i d’aprovar la taxa de l’any passat per a aquest 2015. Ens hi vam abstenir perquè no vam participar en el debat de les ordenances de l’any anterior. Sobre aquest tema se’n debatrà durant aquest octubre a fi d’arribar a una proposta de consens al Ple.

Punt 15

Declaració de suport a l’acollida de població refugiada a Tàrrega.

Inicialment, vam manifestar el nostre vot favorable, però vam voler matisar dues qüestions. En primer lloc, vam demanar disculpes als ciutadans i als companys regidors per la multiplicació de les mocions que s’havien produït sobre aquest tema en aquest Ple. La CUP teníem la intenció de presentar una moció sobre aquest tema, però ens vam fer enrere perquè ens vam assabentar, un cop més, pels mitjans de comunicació municipals, que l’Ajuntament es volia sumar a la Xarxa de Municipis Acollidors, i esperàvem conèixer la proposta de l’equip de govern. Ara bé, fins dos dies abans del Ple no vam ser coneixedors ni del text proposat per l’equip de govern, ni del contingut de la moció presentada pel grup del Comú de Tàrrega. És evident que amb dos dies no es poden treballar, debatre ni consensuar diferents propostes per fondre-les en una de sola. Davant d’això, i veient que els dos textos esmentats no recollien el nostre punt de vista, vam decidir presentar també la nostra moció (podeu consultar-la en aquesta mateixa web http://tarrega.cup.cat/noticia/mocio-sobre-refugiats-i-lliure-circulacio-presentada-al-ple-de-lajuntament-de-tarrega i també en els documents adjunts a aquesta notícia).

Tot seguit, vam llegir la moció, a través de la qual volíem denunciar les polítiques migratòries repressives de la UE i de l’Estat espanyol, que han convertit la Mediterrània en la frontera més letal del món. Destaquem el fet que el pressupost europeu per a les polítiques migratòries es dedica fonamentalment al control fronterer a través de l’agència europea Frontex, centrada en la persecució i la deportació de persones. Demanem el tancament dels CIE, centres d’internament il·legals d’estrangers i avantsala de les deportacions. Denunciem els Acords de Schengen, firmats per l’Estat espanyol, que transgredeixen la Carta dels Drets Humans i demanem que la migració no es castigui, sinó que es reconegui com un dret humà.

El vot contrari del PSC i CiU davant del que ells van considerar afirmacions massa rotundes (com, per exemple, que “el sistema capitalista neoliberal ha establert un mecanisme parasitari segons el qual la manca estructural i continuada d’oportunitats de vida en alguns països és condició necessària per a l’enriquiment d’uns pocs”) i davant la negació de la possibilitat que en la nostra ciutat es pugui donar “la vulneració dels drets humans, socials, civils i polítics a què són sotmeses les persones immigrants” va posar de manifest que la solució estructural d’aquesta anomenada crisi humanitària, existent de ja fa molt de temps, només serà possible anant a les arrels del problema, amb voluntat política, amb anàlisi i autocrítica. Això ha de permetre, no només afrontar estats d’emergència com l’actual, sinó superar prejudicis i interessos particulars que només aconsegueixen ocultar i minimitzar l’abast del problema que suposa el manteniment d’un sistema basat en la injustícia estructural i en la privació de llibertats fonamentals.

 

MOCIONS

Punt 16

Moció per a l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles refugi per a l’acolliment de persones refugiades. Presentada pel grup Comú de Tàrrega.

Vam votar-hi a favor. Aprovada per unanimitat.

Punt 17

Moció per a la lliure circulació de les persones i per a la protecció dels drets fonamentals davant l’actual política de fronteres. Presentada pel nostre grup (CUP Tàrrega)

Vots a favor del grup Comú de Tàrrega, abstenció d’ERC i vots en contra del PSC i CiU.

Punt 18

Moció-acord d’agraïment a l’Ajuntament de Guadalajara per la retirada del nom d’una plaça de la ciutat que encara duia el nom d’un oficial falangista que va entrar a Tàrrega en l’ocupació feixista el 1939. Presentada inicialment per ERC i a la qual tots els grups ens vam sumar.

L’Ajuntament de Guadalajara, en el passat Ple del 4 de setembre, va aprovar una moció presentada pel grup municipal Ahora Guadalajara per a la modificació dels noms d’alguns carrers i places. Gràcies a aquest acord es va aprovar canviar el nom de la “plaza Boixareu Rivera” pel de la “plaza de La Concordia”. En la nostra moció conjunta, també demanàvem que Guadalajara retiri el títol de Fill Predilecte a aquesta militar feixista.

Aprovada per unanimitat.

Punt 19

Moció oficial de suport al Correllengua

Vam votar-hi a favor. Aprovada per unanimitat.

Punt 20

Moció de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, encausats pel 9-N

Vam donar suport a aquesta moció perquè és lamentable que el poble català no tingui reconegut el seu dret a l’autodeterminació. El president Mas ha estat empès per la mobilització popular cap a un procés que ens ha de dur a la independència. Vam expressar que per a la CUP la desobediència és el camí. És el més just, és el més legítim: obeir exclusivament les lleis catalanes. Tota la solidaritat per haver posat les urnes el 9-N, ja que tenien el deure democràtic de fer-ho i ho van fer.

Aprovada amb l’abstenció del PSC.

PRECS I PREGUNTES

En aquest apartat vam introduir dos precs/preguntes:

1. En primer lloc, vam voler introduir la reforma de la carretera C-14 al seu pas per Tàrrega i la millora de la seguretat vial davant l’INS Alfons Costafreda.

Davant de les reiterades preguntes fetes pel nostre grup en les diferents Comissions d’Urbanisme que s’han anat celebrat des del dia 13 de juliol, els tècnics de l’Ajuntament van proposar a l’equip de govern sol·licitar a la Generalitat que es desencallés el projecte perquè el fessin arribar a l’Ajuntament per aprovar-lo. A la junta de portaveus del dia abans del Ple dia 30, ens van dir que la petició havia estat resposta, la Generalitat ja els havia presentat el projecte de reforma, però que hi havia alguns problemes i vam dir que ens agradaria que l’alcaldessa fes públics quins són aquests problemes i per què no es pot dur a l’aprovació del Ple i tirar endavant la reforma d’una vegada per totes. També vam voler saber si és possible implementar mesures provisionals per millorar la seguretat de l’accés a l’INS Costafreda amb elevat trànsit en hores punta.

Notícia publicada en aquesta mateixa web: http://tarrega.cup.cat/noticia/preguntem-la-comissio-durbanisme-sobre-les-reiterades-demandes-de-millora-de-la-seguretat

2.- Prec i pregunta sobre la sentència que obliga a penjar la bandera espanyola al balcó

Com a CUP vam denunciar l’ús malaltís i imperial que fa l’Estat espanyol dels seus símbols i del nostre rebuig en tots els casos. Vam preguntar si l’alcaldessa podia haver cedit la responsabilitat de complir la sentència judicial que obliga a penjar la bandera al balcó de l’ajuntament al conjunt del Ple, però tant ella com el senyor secretari ens van dir que no: la responsabilitat de penjar o no la bandera és exclusiva d’alcaldia.

Tot seguit, vam denunciar que altre cop ens vam assabentar per la premsa que es penjava la bandera i que s’afegia un text al balcó per explica que la bandera hi penja per imperatiu legal. Vam aprofitar per denunciar al mateix equip de govern la poca comunicació que té amb l’oposició, fet que no casa amb allò que havien promès en campanya. Per acabar, vam animar l’alcaldessa a emprendre el camí de la desobediència institucional i a iniciar la desconnexió amb Espanya. També li vam mostrar el nostre suport en aquest assumpte.