El trencament del pacte de govern entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya a l'Ajuntament de Tàrrega el proppassat 12 de juny és simptomàtic: d'una banda, d'una sèrie de mancances endèmiques, estructurals i inherents al funcionament de CiU en aquest municipi i, d'altra banda, de la debilitat i els mals resultats electorals del PSC a les últimes eleccions municipals, que va decidir pactar a canvi de no fer oposició, quan, al nostre entendre, els seus electors no els van votar per fer de comparsa de CiU.

El grup municipal de CiU, malgrat passar de 6 a 8 regidors, no es va atrevir a governar amb minoria (majoria simple: 8 de 17) i, per tant, contra tot pronòstic, va acabar pactant amb el PSC, tot i que tenia quatre opcions a l’oposició amb les quals poder arribar a pactes i acords.

L’alcaldessa Rosa M. Perelló no explica clarament quines han estat les discrepàncies en la gestió municipal del dia a dia. Quan ho fa ni les reconeix ni les enumera obertament sinó que fa tot el contrari: atribueix al seu grup els mèrits del diàleg, del pacte i de la gestió. Davant l’adversitat, però amb l’aquiescència i el suport incondicional d’ERC-MES durant els dos anys de mandat, CiU treu pit i afirma que poden governar amb minoria i posa d’exemple els seus pressupostos continuistes, uns pressupostos sense educadors de carrer, ni tarifació progressiva (tampoc per a l’Escola Municipal de Música ni la piscina coberta), ni taula municipal d’habitatge, ni IBI progressiu, ni municipalitzacions, ni inversió en personal, ni taula de concertació territorial, ni processos de participació, entre d’altres.

Que tots els grups tret la CUP hagin aprovat els pressupostos aquests dos anys, no ha estat mèrit del govern CiU-PSC, sinó més aviat desmèrit d’ERC-MES i el Comú de Tàrrega, els quals no plantegen alternatives ni es desmarquen del model de ciutat i de gestió actuals. Rosa M. Perelló parla de diàleg i bona predisposició però el simple fet d’haver enterrat la Junta de Portaveus al cap de tres mesos demostra la poca importància que li dóna al pacte i a l’entesa. També ho demostra que després de dos anys el nou Reglament de Participació Ciutadana no s’ha aprovat ni debatut malgrat les promeses.

El PDeCAT i Demòcrates a Tàrrega s’han servit del Referèndum de l’1-O com d’una cortina de fum per no exposar amb claredat, honestedat i transparència els veritables motius del trencament davant de tota la ciutadania, a pesar d'afirmar que no actuen per directrius nacionals. La majoria independentista a Tàrrega fa del tot viable la celebració del referèndum al nostre municipi i la CUP, com sempre per aquesta qüestió, està i estarà al costat de l’alcaldessa i de tot el govern local.

Aquest nou cop de volant és un exemple més de la manera de fer i de funcionar d’aquest equip de govern, un equip de govern que s’organitza i funciona segons els seus interessos personals i partidistes i no segons les necessitats i els interessos populars i de la pròpia institució, com demostra haver fet tres reestructuracions de cartipàs en dos anys (el traspàs dels sous de dos càrrecs de confiança a tres regidories: Finances, Cultura i Acció Social).

Rosa M. Perelló ha assumit temporalment les dues àrees vacants, Acció Social i Esports, amb una dedicació fins ara del 100 % i el 40 %, respectivament. Així, és urgent en tots els sentits solucionar aquesta situació, sobretot perquè es fa evident que aquestes àrees quedaran desateses arran de la dedicació del 25 % que l’alcaldessa té a Tàrrega (el 75 % restant dedicat a la Diputació).

El tarannà de Convergència i Unió al municipi i l’expulsió d’aquests dos regidors socialistes no és res més que el reflex d’una manera de fer i d’entendre la política. Per això, insistim en la necessitat i en la responsabilitat de fer una oposició clara, constructiva i honesta a Tàrrega, perquè l’oposició és necessària, i perquè la discrepància i el diàleg són imprescindibles i saludables.

Per acabar, la CUP de Tàrrega estem atents als pactes i a les negociacions que s’estan produint aquesta setmana.

CUP Tàrrega

Tàrrega, 15 de juny de 2017