La situació de l’habitatge a Tàrrega i a tot el país és de màxima tensió i actualment suposa una de les principals preocupacions per a la classe treballadora catalana. I és que el preu de l’habitatge no ha deixat de créixer durant els darrers anys, arribant a una situació límit en què fer front als lloguers suposa, de mitjana a la nostra ciutat, més del 30% de les rendes familiars. Aquesta dada sumada a l’escassa oferta d’habitatge tant de lloguer com de compra fa que l’emancipació juvenil, l’envelliment digne i l’arrelament a Tàrrega sigui cada vegada més complicat i més exclusiu.

 

Aquesta situació, però, no ha arribat d’un dia per l’altre, sinó que és fruit de deixar a mercè dels mercats privats un bé essencial com ho és l’habitatge. Segons dades de l’any 2021, a la ciutat de Tàrrega hi havia més de 1.000 habitatges buits. No ens podem permetre que els habitatges no compleixin amb la seva funció social, que és la de convertir-se en llars que puguin garantir vides dignes per a la ciutadania.

 

Cal remuntar-nos a la liberalització del sòl promoguda pel govern d’Aznar del 1997, que ens va conduir a l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008, quan des de l’Estat espanyol es va fer un rescat bancari que va costar més de 64.000 milions d’euros a fons perdut. A hores d’ara, doncs, cal exigir que tots els habitatges de què disposa la Sareb siguin posats a disposició de les administracions públiques per a poder destinar-los a lloguer social i assequible.

 

Alhora, les promeses milionàries per a revertir la situació tant des del govern espanyol com des de la Generalitat han sigut una constant i, de moment, podem apuntar que han estat promeses buides sense una continuïtat entre els diferents governs i així constatem que se segueix utilitzant un bé essencial per a la vida com una arma política.

 

Així doncs, la deixadesa per part de les institucions supramunicipals sumada a la inacció per part dels governs que han precedit el consistori targarí, ens han portat a la situació que viu la ciutat actualment; amb un parc d’habitatge públic a Tàrrega totalment insuficient per cobrir les demandes d’habitatge de protecció oficial i amb greus dificultats per aconseguir un lloguer assequible que permeti crear noves unitats de convivència i, per tant, frenant la creació de nous projectes de vida a Tàrrega.

 

Aquesta legislatura hem començat un conjunt d’accions per tal de blindar aquest dret i plantejar un canvi de paradigma que posi el focus en la reversió de la problemàtica.

 

D’una banda, hem fet una campanya comunicativa per donar a conèixer la borsa municipal d’habitatge, una eina que planteja mobilitzar habitatge buit a través d’un lloguer amb les màximes garanties i confiança en l’administració.

 

En segon terme, estem en període d’al·legacions i pendents de l’aprovació definitiva del nou reglament de gestió del parc d’habitatge social de l’Ajuntament de Tàrrega, que ha de servir per posar a disposició de la ciutadania, en forma de lloguer social i assequible, els nous habitatges que adquireix l’Ajuntament amb l’eina del tanteig i retracte i també d’implementar el nou servei d’habitatges d’emergència.

 

L’any 2024 es van adquirir tres nous habitatges i se’n van reformar dos més que ja eren propietat municipal. De cara a aquest 2025 hi ha una previsió de més compres a causa de l’augment substancial del pressupost d’habitatge que ascendeix a una xifra que oscil·la els 340 mil euros –fins a l’any 2023 era de 0 euros–. 

 

D’altra banda, aquest pressupost també inclou una partida per a subvencions per a la rehabilitació d’habitatges amb la condició de destinar-los al lloguer assequible. Es tracta d’una línia de subvencions en què estem treballant i que es podrà sol·licitar abans d’acabar el 2025. I, també aquest any, augmentarà la plantilla de l’oficina local d’habitatge de Tàrrega amb un nou tècnic que pugui ajudar en les sol·licituds d’ajuts i tràmits, així com participar en les polítiques actives que s’han iniciat aquest mandat i d’altres que s’estan explorant com la masoveria urbana, l’habitatge cooperatiu i el cohabitatge.

 

Finalment, també estem en converses per contractar la redacció d’un pla local d’habitatge que, a banda de fer una anàlisi exhaustiva de les especificitats locals en matèria d’habitatge, plantegi unes línies d’acció i marqui unes pautes que han de servir per tenir una eina de treball objectiva i validada i aconseguir una major continuïtat entre mandats per posar la política residencial al centre.

 

Cal ser conscients que s’ha arribat tard a posar remei a aquesta problemàtica i que fer-hi front, a hores d’ara, és i serà una tasca molt complexa. Per aquest motiu, exigim a totes les administracions competents que hi posin tots els recursos i les eines necessàries. Des de la CUP exigim poder disposar del parc d’habitatges de la Sareb, demanem que s’executin els plans promesos en diverses legislatures de la Generalitat, reclamem dotar les oficines d’habitatge de recursos i contingut i ens reafirmem en la convicció que cal canviar el paradigma i la lectura acumulativa i especulativa que hi ha hagut al sector fins a l’actualitat.

 

Així que necessitem una ciutadania convençuda, unes administracions públiques de cara que frenin i limitin l’especulació i un ajuntament valent i compromès. Nosaltres hi som i hi serem.

 

Miquel Nadal Talavera. CUP Tàrrega.