Tot pressupost ha de tenir ingressos i despeses. Les ordenances regulen els ingressos de competència municipal, perquè més enllà hi ha els ingressos d’altres administracions.

Les ordenances comprenen impostos, taxes i preus públics. Com a CUP defensem que pagui més qui més té i menys qui menys té a fi de reajustar necessitats a partir de la riquesa i el patrimoni. La fiscalitat progressiva cal aplicar-la des dels estats (o la Generalitat), perquè als ajuntaments tenim unes eines limitades. L’impost de béns immobles (IBI) és l’impost principal dels municipis. A Tàrrega, l’IBI dels habitatge no s’ha apujat aquesta legislatura. Des del 2021 s’aplica l’IBI diferenciat: mesura que permet gravar més els grans immobles comercials (supermercats, per exemple) i industrials. Tot plegat una mesura destinada al 10 % de posseïdors més grans i que no afecta comerços petits i pimes, prou castigats ja per l’espoli fiscal de Catalunya, les crisis constants del capitalisme neoliberal i la manca d’un sistema progressiu de fiscalitat (i la voluntat política d’articular-lo) que impedeix recaptar a grans fortunes, multinacionals (energètiques) i banca. Lligat a això, sí que hem defensat d’apujar l’impost d’activitats econòmiques (IAE), perquè és un impost que també permet gravar més a qui més té. L’IAE el paguen només les empreses que facturen més d’1.000.000 d'euros anuals (cosa que sabem que no és ben bé equivalent a beneficis). Amb tot, el tant per cent incrementat no suposa quantitats importants: de mitjana el 2023 augmentarà el rebut en 180,37 euros. L’impost d’obres (ICIO) es va actualitzar i apujar un 10% i afecta qui fa obres, que sol ser de manera puntual.

L’herència de CiU al Consell Comarcal

Pel que fa a les taxes, és important la taxa de recollida d’escombraries. En primer lloc, els diferents governs del consell comarcal, sempre de CiU fins al 2019, no van equipar d’infraestructures necessàries el Consorci de Residus de l’Urgell i Urgell Net. Aquestes mancances de dues dècades dificulten avui una bona gestió. A més, el cost de gestió augmenta exponencialment cada any i, només amb sistemes com el porta a porta, perquè fan créixer l’índex de separació i reciclatge, es pot limitar aquest augment de costos. En segon lloc, com a CUP entenem que la taxa d’escombraries l’hauria de gestionar el consell comarcal per a fer-ho equitatiu a tota la comarca i poder disposar d’una ordenança única comarcal que doni indicacions a tots els municipis. 

Dit tot això, cal afegir que les taxes no són impostos, sinó que recapten en funció del cost d’un servei (en aquest cas, les escombraries). A Tàrrega el servei és deficient tot i l’increment del rebut dels últims anys. L’any que els habitatges van començar a pagar 74,77 euros (2016), el servei va donar un resultat positiu de 257.780,99 euros, mentre que l’últim abans no les actualitzéssim (2020) les pèrdues van ser de 152.426,90 euros. En total una diferència de més de 410.000 euros. Cal implementar el porta a porta al més aviat possible en pro de l’entorn natural i per a reduir les tones de residus de rebuig que es generen anualment a la ciutat. 

Els últims tres anys, a Tàrrega, els impostos municipals que afecten la majoria no s’han apujat. La taxa d’escombraries sí que s’ha incrementat, i un 61%, però les taxes no són impostos, perquè cobreixen el cost d’un servei determinat. La taxa d’escombraries dels habitatges ha passat de 74,77 euros a 120,72 euros anuals, un cost equiparable al de municipis similars.

CUP Tàrrega, 16 de desembre del 2022